La realitat és altament complexa i les coses s’enreden unes amb les altres inextricablement. Modificar alguna d’elles en un punt repercuteix inesperadament en moltes d’altres. Per ara no sembla que hi hagi cap ment privilegiada que pugui abastar tantes variables. La perplexitat sinó un sentiment d’impotència acompanya tanta complexitat.
Però a vegades hi ha variables que són rotundes i clares, a on el sentit comú s’imposa sense miraments. I una d’aquestes variables és el TEMPS, aquesta successió de moments que configura la realitat, la duració de les coses, la duració de la nostra existència, el TEMPS aquesta variable única i insubstituïble. Dons aquesta successió temporal se la pot manejar de varies maneres amb repercussions diferents, se la pot repartir i separar d’una manera que ens ajudi a tots a aprofitar millor el temps, valgui la redundància, o al contrari se la pot distribuir d’una manera desordenada i arbitraria que perjudica el bon us d’aquest mateix temps.
No cal dir que hi ha horaris que permeten, per la seva distribució racional del temps, aprofitar millor les 24 hores del dia. I al contrari, una llarga jornada laboral com és el cas del nostre país, amb una llarga interrupció per l’àpat del migdia, ocupant la major part del dia, impedeix fer altres activitats, entre les quals estaria una de les més bàsiques pel nostre organisme, com és el DORMIR. Se sap que el nostre organisme necessita unes 8 hores per reparar-se correctament i seguir funcionant d’una manera optima. Se sap que anar a dormir tard amb l’estomac ple no és la millor manera de descansar. Se sap també que en el nostre país dormim menys estona, més d’una hora de mitja, i més malament, que la resta de ciutadans europeus. I això repercuteix en què el nostre rendiment és més baix durant la vigília. La nostra productivitat laboral és inferior, mentre que la nostra sinistralitat és superior. La llarga pausa del migdia per dinar comporta també un rendiment més baix pel capvespre, allargant en excés la jornada laboral, impedint gaudir d’altres ocupacions. Ja no queda temps per dedicar-lo a la família o a altres activitats, ja siguin esportives, culturals o ciutadanes.
Ah! i com també anem a dormir més tard a llit, també consumim més energia elèctrica.
La sensatesa fa anys que ha arribat al horari europeu, una jornada laboral seguida, amb una pausa breu per alimentar-se frugalment al migdia, permet disposar d’un llarg capvespre per altres tasques fora de la feina, entre les quals està el dormir per estar més despert.
És a dir, un canvi tant senzill i sense cap cost de la variable temps propicia múltiples avantatges superiors. Pura sensatesa.
El dia 29 d’octubre a la sala de plens del Consell el president de la comissió nacional sobre la racionalització del horaris el Sr. Ignasi Buqueras parlarà sobre: “Cap a un horari més racional”
Descarregar el document “Manifest per uns horaris racionals” (abril 2010)
