Oci i temps lliure dels joves o de quantes maneres un jove pot no fer res. Aquest podria ser un titular de qualsevol diari o podria ser part d’una conversa que podríem sentir a qualsevol bar.
Moltes vegades els adults veuen els joves com un problema. És cert que la difusió social i mediàtica ajuden a mantenir aquesta visió més problemàtica dels joves. Només fa falta llegir les noticies que surten envers als joves: violència juvenil, consum de drogues, delinqüència, fracàs escolar, conductes dissocials, andanades, manca d’interès, de valors… Si partim d’aquesta premissa serà molt difícil canviar els estereotips sobre els joves.
No podem obviar però, que els joves són un reflex de la societat on viuen i dels entorns amb els quals s’identifiquen.
L’adolescència i la joventut són uns períodes d’importants canvis físics, psíquics i emocionals, és la transició d’infant a adult. En aquesta etapa els fills es distancien dels pares i relativitzen la seva figura, s’hi rebel·len. És una etapa de conflictes, de crisi, de contradiccions, de rompre les normes, de crítica, d’esforç per ser únics i diferents; amb canvis d’humor sobtats i la identificació amb els amics, que passen a tenir un paper fonamental. Aquests anys són realment complicats per a la família.
Tot i així, cal recordar que els conflictes en si mateixos no són dolents, ja que ajuden a madurar les relacions i fins i tot a fer-les més fortes; el que és dolent és no saber resoldre’ls o fer-ho de manera no adequada.
Avui en dia, la majoria dels joves passen el seu temps lliure anant a bars, discoteques, centres comercials i d’oci … veient la tele, jugant als videojocs, navegant per internet, escoltant música… formes considerades consumistes i de caire més passiu.
Al nostre entendre, totes són formes vàlides de gaudir del temps lliure, sempre que s’utilitzin d’una manera equilibrada i que no siguin les úniques opcions que coneguin (o tinguin) per gaudir del seu temps d’oci.
Realment, el temps lliure o el temps d’oci pot ser un temps de descans, de diversió, de desenvolupament personal… sempre que sigui elegit per la persona i gaudeixi fent-ho… De totes maneres, hem d’anar alerta ja que gaudir d’una manera adequada el temps lliure és una cosa que s’ha d’ensenyar. Aquí entra la família com a agent primari de socialització, l’escola i també les institucions que tenen el deure de posar a l’abast de la societat recursos per facilitar aquest aprenentatge. Un aprenentatge que porta implícit una sèrie de valors inherents a la persona que també s’han de mostrar i potenciar.
Des de les institucions, tant dels ajuntaments, el Consell Insular com del Govern Balear hi ha iniciatives interessants, però moltes vegades no arriben a tots els joves o són molt puntuals. Moltes d’aquestes accions van dirigides a les escoles, com són els tallers de prevenció de drogues, resolució de conflictes … amb la qual cosa no s’arriba a aquells joves que no són a l’àmbit escolar.
Tanmateix a Menorca es realitzen altres programes fora dels centres escolars i més enfocats al lleure com: campaments, camps de treball, gestió de cases de colònies, Art Jove, Fora hores, cibergimcames… A nivell municipal existeixen experiències a diferents pobles: Discomania, punts d’informació, corresponsals del punt d’informació, casals de joves, Estiu Jove…
La majoria són activitats puntuals, deslligades entre si i discontinues. Açò fa que els joves no s’acabin d’enganxar i de treure un vertader profit de l’activitat. Hi ha alguns recursos però estan infrautilitzats, bé per desconeixença o bé perque són de difícil accés per als joves.
Des de les administracions públiques i des d’altres associacions que treballen pel lleure, s’haurien de replantejar els continguts dels seus programes i treballar en àmbits més propers a la realitat dels joves. L’oci Juvenil no necessàriament ha d’anar deslligat de la indústria de l’oci. Tal vegada, ens hem d’inventar com podem aprofitar aquest potencial i així sigui possible compatibilitzar la relació entre l’oci educatiu i l’anomena’t “de consum”.
Hem de partir dels interessos dels joves, de les seves inquietuds i de la importància que participin activament en la societat. Els educadors hem d’ajudar-los a aconseguir les seves fites, guiant el camí, fent de referents, però deixant-los a ells amb responsabilitats i potenciant la seva creativitat, autonomia i esperit crític.
Per tot això, pensam que és necessari un debat entre tots els qui treballam per als joves i amb els joves, per poder reflexionar del que s’està fent en matèria d’oci i si aquests programes també tenen una funció preventiva… A quin tipus de població arriba? Es va per bon camí? Fa falta obrir noves vies? Són realment preventius?
El present document és una proposta creada per membres actius del Fòrum d’ONG’s. Una comissió formada per a representants de les següents entitats participants: Projecte Home, Moviment de Renovació Pedagògica, Centre d’Estudis Locals d’Alaior, GOB, UNICEF i Càritas de Menorca. I, la participació del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears.
Descarregar el document complet del taller “Reflexions entorn a l’oci juvenil”
